Anem a parlar sobre “La carta ambiciosa”, un dels trucs que més em va impressionar la primera vegada que el vaig veure en una aparició de Juan Tamariz al programa d’Antena 3 “El Hormiguero”.

És veritat que totes les rutines que realitza Juan Tamariz són increïbles, però aquesta em va encantar per la cura i la rapidesa dels seus moviments i per la claredat amb que realitzava l’impossible. Simplement, és màgic.

Però quan vaig començar a llegir “Los engaños de la mente”, de Susana Martínez-Conde, vaig trobar com es realitzava el truc i vaig decidir començar a practicar amb la finalitat que m’acabés sortint tan bé com fos possible. I aquí està el resultat.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Per realitzar aquesta rutina necessitem saber que és un doble lift. Aquest consisteix en tornar dues cartes cara amunt sobre la baralla fent creure que s'està voltejant només una. Ja sé que pot semblar senzill explicat de paraula, però quan la teoria es posa en pràctica ja us dic jo que no n’és tant... A més, si es porta a terme mesurant bé el temps i en combinació amb altres recursos de desviament de l'atenció, el resultat és increïble.

Però per què no detectem que s’estan voltejant dues cartes i no només una? L'explicació és que la resolució del nostre sistema visual és molt pobre, excepte en el centre exacte de la nostra mirada. El centre en qüestió es diu màcula, i és la zona més propera a la retina dotada de fotoreceptors. És, juntament amb la fòvea (el centre exacte de la màcula que gaudeix de la major resolució), responsable de l'agudesa visual. A més, les cartes són tan primes que la nostra visió és incapaç de distingir-les. Si volguéssim detectar les dues cartes que es mouen com una sola per estar ben subjectes l'una a l'altra, hauríem d’apropar els ulls a molt pocs centímetres de les mans del mag i observar-les a través d'una lupa, i encara seria molt probable que se'ns escapés el truc.

Una vegada l’espectador ja ha vist la que en principi és la seva carta, la que ell creu que és la primera de la baralla però nosaltres li hem ensenyat en realitat la segona, agafem la veritable primera carta i la introduïm en la meitat de la baralla. Després podem fer un espetec de dits o qualsevol cosa que faci el joc una mica més màgic i, increïblement per l’espectador, la primera carta de la baralla torna a ser la seva.