A l’encèfal, allotjat al crani, es troben els centres nerviosos superiors de coordinació i integració.

En una secció de l’encèfal s’aprecia una porció externa de color gris (la substància gris), on se situen els cossos neuronals, i una altra interna blanca (la substància blanca), formada pels axons de les neurones.

A l’interior de l’encèfal s’obren quatre cavitats, anomenades ventricles, comunicades entre sí i que es continuen en el conducte que hi ha dins de la medul·la espinal (epèndima). Dins d’aquestes cavitat i conductes es troba el líquid cefaloraquidi.

Externament, l’encèfal, igual que la medul·la espinal, està envoltat per tres membranes, denominades meninges, que són, de dins a fora, la piamàter, l’aracnoides i la duramàter.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

El líquid cefaloraquidi entre l’aracnoides i la piamàter serveix per esmorteir l’efecte dels cops sobre l’encèfal.

L’encèfal es divideix en tres parts fonamentals:

1) El prosencèfal

És la zona on s’integren les funcions superiors dels animals. Es distingeixen en ell dues regions:

• El telencèfal, que també rep el nom de cervell, és l’estructura més gran de l’encèfal i la única on es perceben i s’elaboren sensacions conscients.

El cervell és un òrgan molt complex que ocupa, pràcticament, la totalitat de la caixa craniana i s'encarrega de:

- Rebre i interpretar els impulsos sensorials.

- La transmissió dels estímuls cap als músculs i cap als diferents òrgans del cos per tal de coordinar tots els moviments.

- Regular l'activitat corporal interna, com ara la pressió sanguínia, la temperatura corporal, els batecs del cor...

A més, està dividit longitudinalment en dos hemisferis:

• L'hemisferi esquerre: és el cervell lògic. És analític i verbal. Quan processa la informació ho fa en fases lògiques, és lineal, fragmentari i seqüencial.

• L’hemisferi dret: és el cervell artístic; concep el món d’una manera global, sense realitzar processos analítics. És expert en la percepció de l’espai i les imatges. Processa la informació simultàniament.

Els hemisferis dret i esquerre processen la informació de manera molt diferent, encara que el seu funcionament és complementari; és a dir, la integració del pensament dels hemisferis dret i esquerre és el que confereix a la ment el seu poder, la seva flexibilitat i la seva força creadora.

El pensament efectiu necessita els poders i les habitats d’ambdós hemisferis, és a dir, de tot el cervell. Per això els dos hemisferis estan connectats per feixos de fibres nervioses que formen un cos de substància blanca denominat cos callós.

El domini d’un o altre hemisferi influirà en les aptituds i preferències de cada persona. Per exemple, al mirar una imatge, no sempre i no tots percebem el mateix.

La capa més externa del cervell és l’escorça, plena de circumvolucions, que augmenten molt la seva superfície, i cissures, que permeten distingir quatre lòbuls (frontal, parietal, temporal i occipital) en cadascun dels dos hemisferis. Aquestes divisions anatòmiques són artificials, ja que el cervell funciona com un tot i existeixen  innumerables connexions entre les diferents regions.

L’escorça està formada per substància gris. En aquesta es produeix l’anàlisi de la informació sensorial, la seva integració, i s’elaboren les respostes motores voluntàries adequades per a cada cas.

A l’escorça es poden distingir zones sensorials, zones d’associació i zones motores.

Les àrees d’associació reben una informació sensorial rica i variada. També són les responsables de les funcions superiors (com el llenguatge, la creativitat, l’aprenentatge i l’emmagatzematge de la memòria), les quals són denominades vagament “cognició” pels científics, terme que literalment significa el procés pel qual arribem a conèixer el món.

La formació hipocampal està situada a la superfície mitjana del lòbul temporal. Li arriba informació del còrtex i, al mateix temps, envia senyals neuronals a l'hipotàlem i l'àrea septal mitjançant el fòrnix. La principal funció de l'hipocamp, juntament amb les estructures diencefàliques de la línia mitjana i del lòbul temporal medial associades, és la d’establèixer nous elements en la memòria declarativa (la disponible per a la ment conscient), però no pel seu emmagatzematge, del qual s’encarreguen, com ja hem dit, les àrees d’associació.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

• El diencèfal, es troba sota del telencèfal. Dins del diencèfal trobem el tercer ventricle encefàlic. En aquesta part del prosencèfal podem distingir:

• El tàlem: estructura formada per dues masses ovals de substància grissituades a les parets laterals del tercer ventricle a sota del cos callòs i els ventricles laterals. És la principal estació en la transmissió dels impulsos sensitius que arriben a l’escorça cerebral. També està relacionat amb les emocions i la memòria.

• L’hipotàlem: petita regió situada a sota del tàlam formant el sòl del tercer ventricle. Controla i integra les activvitats del sistema nerviós autònom regulant funcions viscerals i controla la gana, la sed i la temperatura corporal. També intervé en la regulació dels patrons de la son – vigília.

• L’epitàlam: a la part posterior del diencèfal, conté la glàndula pineal o epífesi, de missió endocrina.

• El subtàlem: té la forma d'una lent biconvexa, que se situa en una àrea molt petita situada entre mesencèfal, tàlem i hipotàlem.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

​2) El mesencèfal i 3) el romboencèfal

He decidit fer un quadre amb un resum de les funcions de les parts de l’encèfal que faltaven per esmentar, ja que la informació que trobem en aquest crec que és la suficient per poder avançar al nostre treball: