El globus ocular es troba situat a l'òrbita, una cavitat òssia recoberta de greix que allotja l'ull i el protegeix de possibles impactes.. Al voltant d'aquesta cavitat trobem una sèrie d'ossos (el frontal a la part superior; els pòmuls a l'inferior; el temporal al lateral extern, i el septe nasant separant les dues òrbites).

El globus ocular té una forma esferoidal amb un diàmetre  de 24 mm i una potència total d'unes 60 diòptries. 
Les parts del globus per les quals la llum passa des que entra fins que es forma la imatge retiniana són les següents: 

   • La pel·lícula lacrimal, una capa aquosa que recobreix la superfície ocular. Les funcions principals de la llàgrima són:

            - Servir com a font d'oxigen per als epitelis corneal i conjuntival,.

            - Arrossegar les substàncies nocives de la superfície ocular. 

           - Actuar com a superfície refractària anterior de l'ull omplint les irregularitats de l'epiteli                corneal. 

                    - Proveir lubricació entre les parpelles i la superfície ocular. 

            - Contenir anticossos i substàncies antibacterianes per assegurar la defensa de la còrnia                contra les infeccions. 

              - Expressar el dolor o l'emoció per excitació del sistema nerviós.

   • La còrnia, una lent transparent i elàstica que forma, juntament amb l'escleròtica que l'envolta, l'anomenada túnica externa. És tan dura com sensible i entre totes les estructures oculars és el que té més capacitat per fer convergir la llum (al voltant de 42 diòptries).

   • L'humor aquós, un líquid que es troba entre la còrnia i el cristal·lí. És clar i incolor, contribueix a mantenir la pressió intraocular i actua com a medi nutrient dels teixits avasculars (sense vasos sanguinis)  de l'ull com ara la còrnia, el cristal·lí i l'humor vitri.

       • Liris, una membrana pigmentada situada a la cara anterior de l'ull, de forma circular i amb un orifici central (la pupil·la) que té la funció de diafragma regulador de l'entrada de la llum (regulant la grandària pupil·lar).

     • El cristal·lí,una lent biconvexa i flexible que, per tant, té una potència variable. La funció del cristal·lí és mantenir la llum enfocada al fons de l'ull, per a la qual cosa varia la seva curvatura. Té un índex de refracció molt alt, de manera que la seva potència és d'unes 20 diòptries. El cristal·lí no té vasos ni nervis i és elàstic i transparent.

  • Després de travessar el cristal·lí, la llum troba l'humor vitri, un líquid o massa de consistència gelatinosa, transparent i incolor, que ocupa el segment posterior de l'ull.

   • Finalment, la llum va a parar a la part posterior interna del globus ocular, la retina. Aquesta està unida al nervi òptic per la part posterior de l'ull (l'anomenat punt cec). A les terminacions de la retina es troben les cèl·lules fotoreceptores anomenades cons i bastons: 
        - Cons: els cons són sensibles al color i pel fet de ser de poca grandària tenen una gran resolució, si bé necessiten una certa intensitat de llum per actuar. Per sota d'aquest llindard'intensitat no funcionen. S’encarreguen de la visió. 
         - Bastons: són allargats i necessiten molta menys llum que els cons per actuar, però no són sensibles al color i proporcionen una visió poc nítida. S'encarreguen de la visió escotòpica o nocturna. 
A la retina trobem la fòvea, una petita depressió on la densitat de cons és màxima. Això també implica que en aquesta àrea la visió és òptima. 
A la perifèria els cons disminueixen ràpidament i són substituïts per bastons.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La musculatura encarregada dels moviments oculars està formada per músculs rectes i oblics que s'insereixen en l'escleròtica. L'estimulació d'aquests músculs en visió binocular ens permet dirigir la mirada a qualsevol lloc del camp visual.

Tots els músculs estan innervats per nervis que pertanyen al sistema nerviós perifèric i una disfunció pot donar lloc a trastorns en els moviments oculars.