Per conèixer el món que ens envolta, el nostre cervell utilitza la informació que li arriba a través de tots els sentits, però la principal pels éssers humans és la visual.

Amb la finalitat d’analitzar-la de la manera més econòmica possible (poca despesa de temps i d’energia), el cervell utilitza l’experiència acumulada, fent prediccions i no necessitant analitzar tota la informació que li arriba de forma exhaustiva.

Per definició, les il·lusions visuals són percepcions visuals subjectives que no s’ajusten a la realitat del món que ens envolta. És a dir, quan s’experimenta aquest tipus d’il·lusions:

          - Es veu una cosa que en realitat no hi és.

          - Som incapaços de veure una cosa que en realitat si que hi és.

          - Es veu un objecte completament diferent del que en realitat hi ha.

Per tant, podríem dir que aquest tipus d’il·lusions són percepcions que contradiuen les propietats físiques del que s’està observant.

Les il·lusions posen en evidència que la percepció no està determinada objectivament (exclusivament per les dades de l'estímul) de manera absoluta, sinó que hi ha determinants estrictament psicològics, els quals es posen de manifest gràcies a elles, permetent d'aquesta manera un estudi privilegiat del procés perceptual i facilitant la verificació de teories sobre la percepció.

Durant aquest estiu he creat diverses il·lusions visuals que ara compartiré amb vosaltres juntament amb l’explicació dels mecanismes neurobiològics que les produeixen.